martes, 29 de octubre de 2013

Gloria al trabajo (Jaime Texidor) - Banda de Música de Candás

LA POBLA LLARGA

LA POBLA LLARGA

LA POBLA LLARGA

FERRER FERRAN

En aquest enllaç sabreu d'ell.
FERRER FERRAN

Rafael Talens Pelló


Rafael Taléns Pello [1] (Cullera, 9 de setembre del 1933 - Boadilla del Monte, 25 d'abril del 2012) va ser un compositor i pedagog musical.

Biografia

Rafael Talens rebé els primers ensenyaments musicals de son pare, clarinet de la Societat Instructiva Santa Cecília de Cullera. Posteriorment va estudiar al Conservatori Superior de Música de València les especialitats de clarinet (amb Lucas Conejero), piano (amb Leopold Magenti i Jose Roca), harmonia i direcció orquestral (amb José Férriz).
Amb 18 anys es presentà a unes oposicions per ingressar a la Banda del Jefe del Estado, a Madrid, i obtingué el número 1 en l'especialitat de clarinet. Aprofità la seva estada a la capital de l'Estat per ampliar la seva formació al Real Conservatorio Superior de Música estudiant composició amb el mestre Anton Garcia Abril, disciplina en què obtingué la Matrícula d'Honor.
A finals dels anys 50, Talens creà a Madrid l'Orquesta de Rafael Talens de música lleugera, amb què acompanyà cantants com Luis Mariano, Lucho Gatica, La niña del puerto [2] o Juanito Valderrama, i interpretà composicions de Quintero, León i Quiroga. En aquesta formació, Rafael Talens compaginava les tasques de clarinetista, pianista, director i arranjador, segons calgués. Parlant d'aquesta etapa, el compositor ha dit: "Va ser una vertadera escola de música que em donà una flexibilitat i una creativitat de gran utilitat" [1].
A començaments dels anys setanta guanyà la plaça de catedràtic numerari d'Harmonia del Conservatori de Música de València i es dedicà plenament a l'ensenyament i a la composició. Fou professor del Conservatori de Música Josep Melcior Gomis d'Ontinyent. Es jubilà l'any 2003. El 25 d'abril de 2012 morí a causa d'un ictus cerebral.
La seva producció com a compositor és abundosa, més de vuitanta obres, i tant comprèn peces per a orquestra simfònica, com de cambra o per banda de música, amb una llarga col·lecció de pas-dobles. Obres com Tercio de quites (pas-doble torero), Cançons de mare i Suite aràbiga són molt interpretades; diverses de les composicions de Talens han estat premiades en concursos de composició.
Dirigí l'Orquestra Municipal de València, la Banda Municipal de València, la d'Alacant, la de Mallorca i la de l'Agrupación Musical Santa Cecilia de Sedaví. Durant els anys 1988 i 1993-1996 fou president del jurat [3] del Certamen Internacional de Bandes de Música Vila d'Altea. Impartí cursos de direcció de banda i orquestral [2] [3].
Al 2007 era vice-president de l'Asociación de Compositores Valencianos. Havia rebut l'Escut d'Or, atorgat per l'ajuntament de Cullera (Altres premis i reconeixements).

Obres

(S'indica la data de l'estrena quan s'ha trobat. Si no, la d'edició de la partitura)
  • Baladre (2001), per a violí, violoncel i piano
  • Cançoneta i dansa, per a orgue
  • Carnaval de ritmos
  • Concierto para trompa solo (1996)
  • Inmagodeta, per a trompa
  • Introducció i dansa (1983), per a saxòfon alt i piano
  • Mi Cuba: cha-cha-cha (1965)
  • Quinteto, en quatre moviments, per a conjunt de vent
  • Soliloquio: fantasía para saxofón alto, en Mi b (1990)
  • Recitativo: danza y variación, per a flauta i piano
  • Tres preludios (1979), per a guitarra (Amanecer, Evocación, Festival)

Obres per a orquestra

  • Classic concert (1993), per a trompa i orquestra
  • Concierto para tuba y orquesta
  • Cosmos (seis sketchs sinfónicos) (1979). També té versió per a banda [4]
  • Semiotècnia (1979), suite simfònica amb versions per a orquestra i per a banda [5]
  • Suite Número 2 (2000)

Obres per a banda

  • Advocació a la Mare de Déu (1984), per a cor i banda
  • Almàssera, horta viva
  • Cançons de mare (1988), temes folklòrics de Cullera i la Ribera Baixa [6]
  • Carmen Gemma
  • Concierto mediterráneo, per a tuba i banda
  • Cora d'Algar (1997), marxa mora
  • Cullera, suite simfònica. En tres parts: Raval, Vila, Mar
  • Diàlegs descriptiuss (1993) [7]
  • Expressions simfòniques (1993)
  • Festívoles: un preludi i dues danses [8]
  • Homenatge a un Premi Nobel: la villa de Sax a Severo Ochoa (1991), poema descriptiu [9]
  • Homenaje a Salvador Giner (2007)
  • Ibèrica, suite de danses valencianes
  • L'illa (1984), premi València de Composició musical per a banda
  • Marcha Comisario Piris Perpén (2006) [10]
  • Obertura per a un centenari (1996), dedicada a l'Ateneu Musical de Cullera [11]
  • Obertura Rítmica (1990)
  • Oracions a la Mare de Déu
  • El patriarca (2007). Obra obligada en la secció d'Honor del Concurs Internacional de Bandes de Música de València del 2007
  • El Rabajol (1988), suite en tres moviments, premiada en el IV concurs de composició per a banda simfònica "José Manuel Izquierdo", Catarroja 1988
  • Rítmics i Melòdics, premi de la Diputació Provincial de Castelló
  • Secuencias vibratorias (1987), suite, premi Maestro Villa
  • Seqüències simfòniques per un centenari (2007), dedicat a la Societat Musical de Cullera
  • Sicània, suite [12]
  • Suite aràbiga (1991) [13]
  • Valldigna (1998), suite descriptiva
  • Vicent Escrig
  • Pasdobles: Antas de Ulla, Ateneo Mercantil, Banda Municipal de Valencia, Barri i Falla, La Canyada|La Cañada, Cent anys noble i liberal (2007), Dunia Piris (2000), Estudiantes 89, Falla la Bega, Fiesta en Onda, Fina Blasco, Fira d'Onda, Gloria Ramírez, Hermanos Bonet, Hermanos Falcó, La Lírica (2005), Mari Ángeles González, María Dolores Cervera, Maria Pilar Bacete, Paco Arévalo, Paquita y Nieves, Penya Els Guapos, Pepe Luis Benlloch, Pepita la de la Llum, Pere Manuel, Els Pirris [14], Rafael Mauricio, Rosa Blanquer, Rosalina, Tercio de quites, Teresa Badenes, Traner, Yolanda Sánchez, Rojosa (1989) [15]

Per a cor

Bibliografia

  • Rafael Talens Pelló: Música contemporànea que s'escolta a diari, article aparegut a Cantem: Revista de la Federació de Cors de la Comunitat Valenciana número 12 (2005)
  • Juan Iznardo Colom Rafael Tales Pelló, una vida dedicada a la música : catalogació de la seua obra Cullera: Ayuntamiento de Cullera, 2008 ISBN 9788493544249

Arxius de so

Enllaços

Josep Manuel Izquierdo Romeu

Josep Manuel Izquierdo Romeu 

(Catarroja, 11 de juliol del 1890 – 

València, 10 de maig del 1951

fou compositor, músic i professor del Conservatori de València.

Biografia

Estudià al Conservatori Superior de Música de València amb els mestres Salvador Giner i Vidal (composició) i Amanci Amorós, i continuà la seva formació amb el mestre Bartolomé Pérez Casas[1] al Real Conservatorio Superior de Música de Madrid.
Violinista de la primera formació de l'Orquesta Filarmónica de Madrid (1915), més endavant n'esdevingué director. La part més important de la seva carrera, però, estigué vinculada a l'Orquestra Simfònica de València des de la seva fundació el 1916 endavant; el novembre del 1925 hi reemplaçà Arturo Saco del Valle com a director [1][2]. També dirigí la Banda Primitiva de Llíria el 1941 i la banda de la Societat Musical La Artesana de Catarroja. En el camp pedagògic, va ser professor del Conservatori de València; d'entre els seus alumnes en destaca el futur professor José Férriz Llorens.
Compongué sarsueles, música religiosa (marxes de processó de Setmana Santa), música de cambra i per a banda. També fou autor de diverses transcripcions per a banda d'obres de música clàssica (dels compositors Serrano, Weber, Borodín, Schubert i Wagner) i reinstrumentà per a orquestra obres de Domènec Mas i Serracant, Lorenzo Perosi, Eduardo Torres [2] i Marie-Joseph Erb.
Catarroja l'homenatjà dedicant-li un carrer i el Concurs Nacional de Composició José Manuel Izquierdo (Rafael Talens Pelló en guanyà la quarta edició, el 1988).

Obres

  • Ave Maria (1929), motet per a tenor i orquestra
  • Bombita III (ca. 1909), pas-doble per a piano
  • Misa de Gloria, a tres veus, cor, orgue i orquestra, en llatí
  • Panis Angelicus, motet per a baríton, orgue i orquestra
  • Stetit Angelus: motete a San Miguel Arcángel, per a tenor, baix, cor mixt i orquestra

Música per a l'escena

Obres per a banda

  • Álvarez
  • Antañón (1945), pas-doble
  • Aurora, tema d'interpretació obligatòria en la secció 3a. del 31è. Certamen Provincial de Bandes de Música de València, del 2007 (Ressenya de l'obra)
  • Los centauros (1949), marxa triomfal
  • Dansa oriental (Ressenya)
  • Día de Pascua (en Catarroja) (1946), poema simfònic (Ressenya)
  • ¡Majo, no mientas! (1948), bolero. Forma part d'Impresiones españolas. Té també versió per a orquestra
  • Pakalito: pasacalle madrileño (1948)
  • San Miguel Arcángel (1946), marxa de processó
  • Toreo rondeño (1946), pas-doble

Bibliografia

  • Ramon Guillem Alapont El compositor Manuel Izquierdo i Romeu: Catàleg d'obres, article publicat a Torrens: Estudis i investigacions de Torrent i Comarca núm. 5 (1986-1987)

Arxius de so

Altaveu Gravació de la Diputació Provincial de València, interpretada per la Banda de la Societat Ateneu Musical de Cullera. Comprèn obres de diversos compositors (la primera peça és de Josep Manuel Izquierdo, Majo, no mientas), en format ZIP

TERCIO DE QUITES DE RAFAEL TALENS

TERCIO DE QUITES

ROBERT W. SMITH

Robert W. Smith Es compositor, director y profesor estadounidense. Nació en la pequeña ciudad de Daleville, Alabama en 1958. Estudió en la Escuela Secundaria de Daleville, a la cual le ha compuesto varias obras. Más tarde estudió en la Universidad de Troy, donde aprendió a tocar la trompeta bajo la tutoría del profesor Juan M. Long y estudió composición con el profesor Paul Yoder. Se graduó en Educación Musical en Troy, y continuó su carrera musical en Florida del Sur, en Miami, donde consiguió su maestría. Mientras estudiaba con el profesor Alfred Reed, sus talentos como adaptador y compositor pronto fueron reconocidos con publicaciones para la Warner Bros y por sus composiciones para bandas y orquestas militares. En el año 1997 regresa a Troy, Alabama, donde fue director musical de la Universidad del Estado de Troy hasta el año 2001 cuando decide dedicarse por completo a la Warner Bros, de la que ha sido uno de los compositores más destacados, desempeñándose también como director de la orquesta de la compañía y asistiendo como director invitado a diversas agrupaciones del mundo. En la actualidad, Smith tiene más de 600 obras publicadas, incluyendo dos sinfonías. Su primera sinfonía es “The Divine Comedy”, inspirada en la epopeya de Dante, obra lírica de la Edad Media que Smith estudió en Troy. Su segunda sinfonía es “The Odyssey”, nuevamente inspirada en una epopeya, la tan conocida obra épica de Homero. Detrás de La Divina Comedia se esconden particularidades muy interesantes. El cuarto movimiento titulado “Paradiso”, tiene como tema principal una melodía que a modo de ejercicio de calentamiento compuso el profesor Paul Yoder para la Coral de Troy. Cada ejercicio fue titulado con una letra del alfabeto, y la letra “I” era una de las más agraciadas para Smith que la usó como tema para este movimiento. Smith quiso así rendir un homenaje y pagar tributo a la Escuela donde se inició en los estudios musicales, y donde conoció por primera vez “La Divina Comedia”.